El concepte d’empoderament juvenil

El concepte d’empoderament juvenil amb el que es treballa en aquesta recerca insisteix en la idea de no responsabilitzar d’aquest procés al jove individualment o als joves col·lectivament, així com tampoc compartir aquesta responsabilitat només amb la comunitat. Creiem que les polítiques públiques són en bona part responsables de les possibilitats d’empoderament que els i les joves tenen a l’abast, perquè d’elles en depenen en bona part els recursos, serveis i programes que poden limitar o potenciar les seves capacitats i, en definitiva, les seves oportunitats d’empoderament.

En la recerca es realitza un extens treball d’anàlisi documental sobre l’empoderament juvenil (Úcar, Jiménez-Morales, Soler, Trilla, 2016), a partir del qual es formula una definició pròpia i es presenta un model pedagògic sobre els espais, moments i processos d’empoderament juvenil (Soler, Trilla, Jiménez-Morales, Úcar, 2017). El nucli essencial de la idea d’empoderament es refereix a dues capacitats diferents però successives: la capacitat de decidir i la capacitat d’actuar de forma conseqüent amb el que s’ha decidit. Per tal que aquestes capacitats es puguin dur a la pràctica i exercir-se, s’han de donar almenys dues condicions necessàries:

  1. Que el jove tingui determinades capacitats internes, personals o psicològiques (coneixements, actituds, aptituds, valors, habilitats). Aquesta condició està supeditada essencialment a l’educació.
  2. Que l’entorn en què es desenvolupa el jove possibiliti que aquest pugui decidir i dur a terme la seva decisió. Aquesta condició està supeditada a aspectes polítics, econòmics, legals, materials, i també a aspectes com les normes, pressions socials, estereotips, modes, etc.

La definició que concreta i sintetitza la nostra idea d’empoderament és la següent:

“És el procés que incrementa les possibilitats que una persona pugui decidir i actuar de forma conseqüent sobre tot allò que afecta la seva pròpia vida, participar en la presa de decisions i intervenir de forma compartida i responsable pel que fa a la col·lectivitat de la qual forma part. Això requereix dues condicions: que la persona vagi adquirint i desenvolupant una sèrie de capacitats personals i que el medi li faciliti exercir efectivament tals capacitats ” (Soler, Trilla, Jiménez-Morales i Úcar, 2017, pàg. 22).